Dimecres, 6 de novembre
Trista virilitat aquesta que ens presenta Javier Sampedro a Ciència Recreativa. La testosterona i els estrògens són els causants de moltes de les nostres aptituds i ineptituds. Llegiu. Per sort, les formigues no hem de passar proves d’habilitat. Trobareu l'original a Lo mejor de dos sexos
El millor de dos sexes
Algú hauria de compilar un catàleg dels acudits que s’han arribat a fer sobre l’estupidesa del sexe oposat: n’hi deu haver a milers, i cada setmana en surten quatre de nous. El meu preferit és de Golden Eye, una de les darreres pel.lícules de James Bond. Un general de l’Exèrcit britànic li diu a la cap del servei secret:
- Les dones no serveixen per fer la guerra. No tenen ous.
- Es cert – respon la cap-. Però gràcies a això no hem de pensar amb ells.
El general, per descomptat, no va entendre l’acudit, però el cert és que la cap de 007 no anava del tot errada amb el seu dard. La psicologia experimental i la neurobiologia han mostrat que els homes són inferiors a les dones en certes funcions intel.lectuals. I, els culpables, en efecte, són els testicles, que, entre d’altres coses, segreguen una popular hormona ( la testosterona) que afecta el desenvolupament i la funció del cervell, i no sempre de la millor manera. Si vostè és home, potser és millor que no continuï llegint.
La majoria dels efectes de la testosterona sobre el cervell de l’home es produeixen quan s’acosta el moment del naixement, però provoquen alteracions estables dels circuits neuronals. És a dir, que el cervell es torna mascle en néixer el nen i es manté mascle la resta de la seva vida. Les xarxes cerebrals masculinitzades per la testosterona són les responsables que els homes siguin de mitjana més agresius que les dones. I també que desenvolupin pitjor alguns aspectes del llenguatge. Per exemple, els homes treuen pitjors puntuacions que les dones en qualsevol prova que els demani de reproduir una sèrie de paraules sentides o llegides una estona abans. Un home assenyat mai no hauria de reptar una dona a un d’aquells jocs que consisteixen a trobar moltes paraules que comencin per una lletra concreta: gairebé sempre perdrà. Els mascles de la nostra espècie són també força dolents assenyalant quins dels dos objectes és idèntic d’entre un conjunt d’objectes molt semblants, o endevinant si les claus han canviat de lloc en una taula atapeïda de coses, i tampoc no surten gaire ben parats ( de mitjana) en les proves de càlcul mental. La psicòloga Doreen Kimura acaba de publicar una magnífica revisió d’aquests resultats en el darrer número de la col.lecció "Temes" de la revista Investigació i Ciència, dedicat a la consciència. El que cou més és que totes aquestes ineptituds masculines són culpa de la testosterona que segreguen els seus testicles. Trista virilitat.
Bé. Ara que ja no quedarà cap home llegint aquest article, he de confessar a les noies que he jugat brut. Perquè hi ha una altra sèrie de tasques en què els homes superen de mitjana les dones. No em refereixo només a la seva capacitat per endrapar partits de futbol, sinó, per exemple, a tirar projectils contra un blanc mòbil, o girar mentalment un objecte torçat. No estic segur que això sigui de gran consol. -¿ De què serveix girar mentalment un objecte si primer no hem après a trobar-lo?- , però, bé, les coses són com són.
Les hormones femenines per excel.lència, els estrògens, també tenen efectes sobre el desenvolupament i la funció del cervell femení. Una visió equànime podria formular-se així: la testosterona i els estrògens segregats en néixer, o poc després, són els responsables de les diferències que mostren els homes i les dones en les diferents habilitats mentals. El nivell general d’intel.ligència, però, no depèn del sexe ( malgrat exemples com el del general britànic).
Una curiositat: els homes i les dones s’orienten de diferent manera. L’home té tendència a recordar trajectes, angles i geometries. La dona s’estima més utilitzar objectes peculiars: aquell edifici de maó, el quiosc de la cantonada, la botiga de fotocòpies. Enrecordi-se’n la propera vegada que li demanin una adreça. Si qui ho pregunta és un home, digui-li: la ferreteria és en un carrer paral.lel a aquest passeig, dues illes a la nostra dreta i a l’alçada d’aquell carrer. Si qui li pregunta és una dona, és millor dir-li: vagi fins aquella farmàcia, i quan vegi una oficina bancària tombi a la dreta fins que arribi a la ferreteria.
I un problema afegit: els homes amb més bona puntuació a les proves d’habilitat masculina ( és a dir, en aquelles en què la mitjana dels homes ho fan millor que la mitjana de les dones, com ara la rotació mental dels objectes) no són pas els que tenen més testosterona, sinó els que en tenen menys. A les dones, però, els va bé per resoldre les mateixes proves tenir una mica més de testosterona del que seria normal en el seu sexe. Mals temps per a Superman i per a la dona-dona.
lasius i neglectus
6.11.02